LEMON 5 de Rosa Muñoz

Descripción del evento:

LEMON 5 ve de romance n º 4, peça en col·laboració amb Jorge Albuerne del 2003. Mantenir una numeració a les peces em reafirma que tot segueix una línia contínua infinita, que ara només es tracta d'una part més. Mantenir la presència de Jorge em reafirma en el treball amb els familiars, i aquí em connecta amb Lucian Freud, que dibuixava els cossos nus i retrats dels seus familiars, dels seus llebrers. Aquí arribo a treballar amb Thai, un pastor belga ensinistrat. M'atrau el repòs dels cossos nusos que dibuixa, els seus decorats d'estudi de pintor, la distribució estranyíssima dels objectes en l'espai del quadre. M’atrau potser tot això pels meus anys de model de dibuix en acadèmies. La semblança que s'estableix entre els cossos relaxats de l'animal i l'home em porta al sexe, a un estat místic del sexe, un híbrid anomenat “cerdo-lobo”. No hi ha més voltes.

En LEMON 5 apareix l'esforç físic, la disciplina, l'exercici codificat i repetitiu com a expressió de puresa que m'interessa i que forma part de la meva manera de treballar. Estableixo en aquesta repetició extasiàstica d'un moviment una nova relació amb el sexe i amb l'art. No hi ha més voltes, no vull aprofundir massa.

Cercant aquests fragments de cos codificat, arribo a unes coreografies resultones i senzilles estil Nouvelle Vague i escolto un disc de versions de temes de Serge Gainsbourg que va fer Mick Harvey, Intoxicated man. Escoltant les cançons del disc, arribo a Lemon incest, és la número 15 (Gainsbourg la cantava amb la seva filla Charlotte en un llit), i estirant el fil arribo al fet que Gainsbourg va basar el tema en una peça de Chopin, l'Estudi opus10 per piano n º 3 en Mi major, tristesse. Escoltant Lemon incest m'adono que entro en un deliri fantasmagòric superior i interminable si deixo el disc en repeat, cosa que acostumo a fer habitualment mentre assajo, per comoditat i per pur gust. No hi dono més voltes, no vull aprofundir massa.

Lemon incest em porta a l'emoció, a creure en l'amor i l'adoració més profunda, en la innocència, en la fascinació i la tendresa, en la cura i en l'abandó. Això cap a algú de qualsevol edat no pot ser dolent. No hi ha més voltes, només hi ha adolescents.

I la meva entrega, la meva dedicació, la meva ànima per sempre a Michael Jackson.

Rosa Muñoz